En realitat, dues comarques conformen el Berguedà, dos territoris molt diferents, però units per un riu i per moltes voluntats. El nord és un espai de muntanyes aclaparadores, intrincades i geloses dels seus secrets; un territori antic i llegendari, de cims esquinçats pel diable, de pastors transhumants i de miners valerosos. De sobte, pràcticament sense transició, aquest oceà de muntanyes encrespades dóna pas a un mar tranquil i calmat, un mar del color del cereal i amb olor de farigola on suren clapes de bosc i ermites romàniques, on el riu fa remor de telers: és el Baix Berguedà.

La capital, Berga, està situada estratègicament al peu on trenca l’onatge de la muntanya desbocada i on comença aquesta plana d’ondulacions i suavitats. Berga ha estat, tradicionalment, el gran mercat on es troba el nord i el sud de la comarca, i continua sent la població encarregada de fer la síntesi d’aquest contrastat territori.

L’Alt i el Baix Berguedà no es donen pas l’esquena, no són territoris oposats, sinó que es miren de cara, saben que es complementen, que caminarien orfes si anessin sols. Mines i telers, carbó i cotó, fusta i blat; la història ha trenat un teixit de relacions amb fils resistents, el principal dels quals és el propi riu Llobregat. El nord és un territori massa esquerp i reduït per donar lloc a grans poblacions; el sud, amable i acollidor, no disposa d’un centre clar i es difumina entre les espigues amb les que juga el vent quan pentina les planes centrals de Catalunya.

A peu per camins berguedans. Rafael López-Monné. Arola Editorial